diumenge, 6 de maig del 2012


SI T’AGRADA; BÉ, I SINÓ; TAMBÉ

Si em fan mal, somriuré, no pararé de riure. Perquè plorar? Per enfonsar-me en la misèria? No, no val la pena. Seré feliç per fer ràbia a aquell que m’ha ferit. És més difícil riure quan realment tens ganes de plorar, oi? Doncs suposo que m’agraden les coses complicades, saber aconseguir el que realment busco. Em direu orgullosa, però sabeu que? He decidit que m’és igual el que em diguin, viuré la vida tal i com jo vull. A més, ser orgullosa per a mi no és cap defecte, és una virtut.

M’agrada que m’estimin, que em facin moixaines, que m’abracin, que em toquin els cabells, m’agrada sentir que tinc a algú que estarà amb mi en els bons i en els mals moments, algú que m’escoltarà sempre que ho necessiti i que no dubtarà ni un moment en fer-me sentir la persona més feliç del món. Per això, com que a mi m’encanta, jo també ho faig. Així que si et compromets a estar amb mi, hauràs d’aguantar-me fins que me’n cansi!

Doncs... També m’enfado molt ràpid, m’enrabio, no hi ha res ni ningú que ho pugui aturar, el temps ho cura tot, o això diuen... Doncs si! Necessito com a màxim cinc minuts per perdonar-te! Si realment m’importes, deixaré de banda les rabietes i vindré ràpidament a fer-te una abraçada. No val la pena estar enfadat amb algú, és incòmode i et surten arrugues al posar mala cara, així que... Prou de males cares!
Així que... Resumint, a mi el que m’agrada més del món és..: FER I SER FELIÇ!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada