Dos ulls, el meu món.

Potser no són perfectes, tenen molts defectes, però són els meus prismàtics per observar tot el meu món, tot el que m'envolta. Potser hi han parts millors en el meu cos, però considero que són la part que em dóna la vida, sense ells no podria observar, inspeccionar, mirar. Sense ells no sabria amb qui visc ni a on sóc. Aquests ulls han vist tota la meva vida, ho saben tot de mi. Saben els meus secrets, les coses dolentes i les coses bones. Saben tot el que penso i el que veig. Orgullosa d'ells, i del que m'envolta i puc continuar veient, espero no perdre'ls mai, ja que són part del meu món i de la meva vida. No em puc imaginar una vida sense ulls, però també m'agradaria saber que es sent, per un dia, sense poder veure't ni al mirall, sense saber la cara que tens ni qui són els teus pares. Són els meus ulls, la finestra del meu cos, i estic orgullosa de poder tenir-los. A vegades, quan tinc ganes de plorar no em deixen veure el meu voltant. Quan estic feliç tot ho veig diferent. Quan m'enfado ho veig tot negre. Quan dormo em fan somiar, em fan recordar tot el que han vist durant el dia. Per això, formen part del meu dia a dia i gràcies a ells puc valorar el que val la pena i el que no, i les coses per les quals he de lluitar i les que no. Són el meu punt d'informació i de valoració del meu món.