Una tarda de pluja, un matí calorós, quan estic trista o bé quan sóc feliç, m'estiro al llit i veig aquesta finestra. Quan necessito desconnectar, quan m'he enfadat amb una amiga, quan la meva mare m'acaba de renyar, quan surto de la dutxa o bé quan tinc ganes de llegir la veig, veig l'exterior i em poso a pensar en tot el que he fet. Penso si estic fent el que hauria de fer, o hi ha una solució millor. Quan estic malalta, sempre la veig, és el llit de la meva mare, m'hi sento bé, m'hi sento agust. També quan tinc por o estic angoixada hi vaig. És l'única finestra que em fa pensar. Les altres són finestres normals, un vidre que et deixa veure l'exterior i veus si plou o fa sol, però aquesta finestra és diferent, potser si, potser li tinc un cert afecte i per això me l'estimo més que a les altres, però és la finestra ideal per posar-se a pensar. També és la finestra des de la que veig la rutina que segueix el meu avi. Veig quan es desperta i obra la finestra, quan surt de casa i es menja una pruna al pati, quan em veu i em saluda amb un dels seus millors somriures... Després és quan me'n adono que el millor no és que sigui la finestra més maca del món, el millor disseny o la més cara, el més important és que el que hi veus et faci pensar que no canviaries la teva vida per res, que per molts entrebancs que hi hagin pel mig, sempre trobaràs la millor solució i seguiràs amb la teva vida i t’aixecaràs veient al teu avi i pensaràs lo afortunada que ets de tenir aquesta finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada