Cinc moments de felicitat

-       Sóc feliç quan em paro a pensar tot el que heu fet per mi, sempre que us he necessitat hi heu estat, al meu costat. Cada somriure que em feu treure dia a dia demostra que sou una de les parts més grans que em porten a aquest petit moment de felicitat, un petit moment de felicitat que si no existís, la meva felicitat no tindria sentit. Em feu feliç, nenes.

-         Potser aquest és un dels petits moments de felicitat que ningú escriurà, o ni tan sols pensarà. Quan tens un grau màxim de desesperació i acabes tots els deures, treballs, exàmens, ets realment feliç. Per un instant, et consideres la persona més feliç del planeta Terra.  M’encantaria poder-ho ser ara mateix, però.. Un dissabte al matí de felicitat no se’n troba gaire.

-         Tu, tu em fas feliç. Ho fas sense voler, per error, però ho acabes fent sempre. Quan t’enfades, sóc feliç perquè sé que t’importo encara que sigui molt poc. Quan m’abraces, sóc feliç pensant que ningú m’ha abraçat mai com tu. Quan em truques sóc feliç. Quan em dius que m’estimes, la meva felicitat vola pels aires i no hi ha ningú ni res que sigui capaç de parar-la. No deixis mai de fer-me feliç, Marc.

-         Aquest moment de felicitat fa sis mesos que es va acabar, però al pensar-hi, encara em fa feliç. Eres la gossa més empipadora i pesada del món, però jo t’estimava molt. Quan baixava a la cuina i m’esperaves mentre que movies la cua perquè t’obrís la porta sempre em sortia un somriure a la cara. Fins i tot ara que hi penso somric. Eres, ets i seràs un motiu de felicitat per mi.

 

Ets un idiota i inútil que em fa feliç constantment. A part de molestar-me sempre, de posar-te on no et demanen, de fer-me emprenyar, també em fas somriure quan ho necessito. Ets petit, si, molt petit, però tens no sé què important per a mi que destapa la meva felicitat. I encara que mai t’ho digui; T’ESTIMO.