No ser capaç de somriure, quan dius que m'estimes

Realment val la pena patir? Realment val la pena suplicar el perdó si saps que no te'l donaràn? Realment val la pena perdre temps i llàgrimes per aquella persona que no t'aprecia i que per molt que t'esforcis no et farà cas? No, no val la pena. Tots sabem que és difícil deixar d'estimar a una persona, que és difícil trencar una relació que t'agradava tant i a una persona que et feia somriure. Però, també és difícil seguir amb aquesta relació si el somriure que et feia treure era forçat, desanimat. Pot ser si, pot ser t'he fet mal, i ho sento molt, però això és cosa de dos i el meu ésser ja no hi era en aquesta petita història. Et necessito lluny de mi, necessito pensar que ja no hi ets i pensar que m'has oblidat. Tot el que has fet m'ha ferit, el meu interior té una ferida profunda que serà difícil de curar i tu no saps com fer-ho per curar-la. Necessito trobar a algú millor, algú que tingui el medicament perfecte, algú que em pugi tapar la ferida que m'has fet i que pugui fer que aquell somriure torni a sorgir del no res. Pot ser tornaràs, com sempre, però jo no seré la inútil que et seguirà, resistiré, potser seré feliç sense tu al final. Necessito que desapareguin les papallones a l'estómac quan et vegi, i sobretot, necessito que vegis que soc feliç i que per molt mal que em facis, puc seguir endavant, sempre lluitant pel meu benestar. Gràcies, gràcies per tot aquest temps, però ara, la vida, em toca viure-la a mi.